Austeritat no vol dir retallar

“L’austeritat no és avui un mer instrument de política econòmica al qual recórrer per salvar una dificultat temporal, conjuntural, per permetre la recuperació i restauració dels vells mecanismes econòmics i socials.

Així conceben l’austeritat els grups dominants i les forces polítiques conservadores. Per contra, per a nosaltres l’austeritat és el mitjà d’impugnar l’arrel i establir les bases per a la superació d’un sistema que ha entrat en una crisi estructural i de fons, no conjuntural, i les característiques distintives són el malbaratament i el desaprofitament, l’exaltació dels particularismes i individualismes més exacerbats, del consumisme més desenfrenat. Austeritat significa rigor, eficiència, serietat i també justícia, és a dir, el contrari de tot el que hem conegut i pagat fins a la present, que ens ha conduït a la gravíssima crisi els danys fa anys que vénen acumulant i es manifesten avui ... “.

Això escrivia a l’any 1977 Enrico Berlinguer (Enrico Berlinguer fa ser secretari general del que llavors era Partit Comunista Italià i posteriorment es transformà en un altre partit amb una altra denominació), i el temps ha passat, l’escenari no és exactament el mateix però podem afirmar que les seves paraules segueixen plenament vigents, defensar austeritat és a dir rigor, eficiència i serietat, res té a veure amb les polítiques neoliberals i de retallades que practiquen els governs entregats als dictats dels anomenats mercats. Un exemple molt evident el tenim en el govern de la Generalitat,i no sols el de la Generalitat, l’espanyol també s’ha caracteritzat per les seves polítiques de retallades socials igual que altres governs de la Unió Europea. I tots ells
practiquen una política de retallades socials no pas d’austeritat i rigor com plantejava Berlinguer que defensava austeritat per fer canvis socials i justícia social.

No podem deixar de dir, des de la distància temporal, que el text d’Enrico Berlinguer és plenament vigent, que cal una altra política, una fiscalitat justa , una defensa del sector públic com a motor del rellançament econòmic, una important regulació de les regles dels mercats i un sistema bancari que permeti a la petita i mitjana empresa i a la ciutadania fer front a les seves situacions. En definitiva una altra política econòmica que posi l’accent en la generació d’ocupació amb un model de creixement diferent al conegut, més auster, sostenible i més just socialment.