
La crisi econòmica i les polítiques aplicades per afrontar-la estan tenint conseqüències socials molt greus. El nivell d’atur assolit, el nombre de llars en què cap dels seus membres té feina, la marginació de joves, dones i immigrants, la reducció dels salaris i la congelació de les pensions, al costat de la retallada dels recursos econòmics i humans dedicats a les prestacions i serveis públics, estan contribuint a aprofundir les desigualtats i a certificar que la sortida de la crisi és molt injusta en termes socials.
Davant d’aquesta ofensiva, cal continuar donant resposta, una resposta social i ciutadana que va tenir en el passat 14 de maig quan més de 200.000 persones es vàrem manifestar a Barcelona per dir PROU RETALLADES.
Una mobilització que cal continuar perquè hi ha sobrats motius perquè els ciutadans manifestin el malestar tal com està succeint amb les diferents mobilitzacions ciutadanes, fet que demostra que la societat no està adormida i que no es resigna davant de tanta adversitat.
Cal doncs enfortir el sindicalisme de classe, la lluita per uns salaris dignes i unes millors condicions laborals, la defensa dels serveis públics de qualitat (sanitat, educació, dependència, ...) com a factors de cohesió i integració social, són inseparables, perquè tenen la mateixa finalitat d’aquelles que persegueixen combatre la desocupació i garantir un futur millor per a les joves generacions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada