Canviar la percepció del què canvia

Per Joan Carles Gallego

L’enquesta del gener del 2012 del Gabinet d'Estudis Socials i Opinió Pública (GESOP) informa que un 70% dels catalans han vist canviar alguna cosa en la seva vida com a conseqüència de la crisi econòmica. 

Els elements que més han canviat són el poder adquisitiu i les dificultats econòmiques, seguit de l’atur i la precarietat laboral, les retallades i l’empitjorament dels serveis, tot això provoca incerteses i preocupació.D’entre els ocupats pràcticament el 22% opina que hi ha moltes o bastants possibilitats de quedar-se sense feina els propers mesos i entre els aturats més del 70% no confia en en poder trobar feina a curt termini. L’enquesta diu també que un 60% dels catalans (entre els estudiants el 85%) acceptaria una feina a l’estranger.

Amb aquestes dades no és d’estranyar que la majoria de la ciutadania consideri que les mesures imposades pels governs de la Generalitat i l’Estat no serviran de res (o de ben poc). Possiblement és per això que cada dia es senten més veus que consideren que hi ha motius de sobra per la convocatòria de la Vaga General del proper 29 de març. Ni la reforma laboral es veu com a la resposta necessària per variar els elements negatius que s’apunten en l’enquesta ni les retallades socials generen perspectives positives. Al contrari tant la reforma laboral com les retallades socials són mesures que contribuiran a empitjorar encara més la realitat social i la percepció ciutadana sobre la mateixa.

Hores d’ara ja no es pot dir que el que està passant és conseqüència de la crisi econòmica. Són, malauradament, les polítiques que s’apliquen les que agreugen els problemes econòmics i socials. La política dels governs s’ha posat al servei dels interessos econòmics d’uns quants i no dels del conjunt de la ciutadania. Així la malentesa política d’austeritat o de retallades socials indiscriminades genera majors desigualtats, però també enfonsa la demanda interna de l’economia mentre desmunta uns serveis públics que vol convertir en negoci privat. I la política de reforma laboral no contribueix a crear ocupació, ja que el que fa es facilitar la seva destrucció i eliminar els drets i tuteles dels treballadors i treballadores per augmentar el poder unilateral dels empresaris i afavorir així la baixada dels costos laborals. Unes actuacions injustes que fa que avui hi hagi més motius que mai per el país es paralizi per la convocatòria de Vaga General del 29M. La Vaga ha d’aconseguir que els governs català i espanyol entenguin que cal retirar les mesures agressives, de retallades de drets laborals i socials i obrir espais de concertació social i negociació per acordar mesures equilibrades i solidàries per sortir de la crisi a partir de les alternatives existents en la fiscalitat, la reforma financera o el paper del sector públic.

El 29M és important la més àmplia participació en la Vaga General. En democràcia la participació de la ciutadania no es pot despreciar i el 29M és com una gran consulta ciutadana que els governs han d’escoltar. Sobretot quan segueixen negant-se a consultar-nos en les urnes què pensem de les retallades o la reforma laboral. La vaga ha de servir per incidir en les mesures que s’estan prenent (retirar la reforma laboral i obrir negociacions) i possibilitar així que en properes enquestes comenci a canviar la percepció ciutadana del què ha canviat.