Aquesta setmana hem conegut la proposta d’ajust que el govern pretén imposar a les condicions laborals dels treballadors i treballadores públics, per tal de retallar 600 milions d'€ del capítol de personal dels Pressupostos de la Generalitat. És la tornada monòtona de la cançó que des de maig de 2010 no para de sonar: "s’han de retallar despeses perquè l'ajust pressupostari és inevitable".
La proposta que es fa és molt dura: eliminar vacants ocupades per personal interí; no convocar noves oposicions el 2012; eliminar drets en relació a la reducció de jornada per cura fill o el complement de baixa per malaltia; modificar complements específics (aquests poden arribar en alguns casos al 50% de la retribució); reduir les pagues extraordinàries de juny i desembre; suprimir els complements de productivitat; suprimir el fons d'acció social i l'aportació al pla de pensions; allargar la jornada laboral anual (suprimint dies de permís legal); etc. Mesures que en síntesi, empitjoren les condicions de treball, rebaixen sous i redueixen personal interí. L’excusa és “l’inevitable" ajust pressupostari, però sense cap perspectiva de millora en el funcionament del servei públic ni d’incidència en la reactivació econòmica del país. Per tant afegint a la injustícia de les mesures la seva inutilitat. Unes propostes que han fet als sindicats convocar mobilitzacions de rebuig per al proper 14 de desembre per reforçar la posició en la mesa de negociació front a al GC.
Fa temps que les condicions laborals dels treballadors públics estan empitjorant. En el terreny retributiu, l’any 2008 la pujada va ser inferior a l'IPC i no es va recuperar el diferencial del 2007, l'any 2009 l’increment fou del 0'3% (perdent de nou poder adquisitiu), l'any 2010 el sou anual es va retallar un 5% de mitjana (alguns col•lectius van arribar al 12%) i el 2011 s’han congelat les retribucions. Pel que fa a l’ocupació des de l'any 2009 s’està perdent plantilla ja que les vacants generades en llocs de treball dels serveis no considerats bàsics s'amortitzen. Les condicions de treball estan empitjorant en diferents sectors com el docent en que la dedicació laboral augmenta (increment de l'horari lectiu i reducció dels suports a les aules amb alumnat amb necessitats educatives especials). El personal del servei de salut (ajustant torns i no cobrint substitucions) i d'altres serveis de la GC que estan patint retallades de plantilles, en especial no cobrint substitucions i no renovant interinatges. Per tant estem davant d'una clara agressió a les condicions laborals i a la prestació directa de serveis bàsics (salut, educació, atenció social), la seguretat (mossos, bombers, penitenciaris, rurals, etc) i a la garantia del funcionament àgil, transparent, equitatiu i subjecte al principi de legalitat de l'administració pública (personal tècnic i administratiu), que sens dubte afectarà al conjunt de la ciutadania.
La inutilitat i la injustícia de les mesures es fan evidents quan es comparen les dades de l’administració catalana amb les dades de la UE en el seu conjunt o de la resta de l’Estat. El percentatge d’assalariats del sector públic català en relació a la població ocupada es del 13,0% (dades 1er trimestre 2011) front a una mitja a l’estat del 17,8%, estem per sota de la Rioja (13’1), País Valencià (14’3) i Navarra (15’4) i lluny del 27’6 de Extremadura o el 21’5 de Castella la Mancha, xifres que també estan allunyades del 33’9% de Noruega o 29’0% de França. I això és així, pel baix pes de la despesa pública en protecció social en relació al PIB, que a Catalunya es del 17’8% i España del 21’0%, front a una mitja de la UE27 del 26’2 o de països com França amb el 30’5%. Les dades de Despesa tenen a veure amb la realitat de la insuficiència dels Ingressos. A Catalunya els ingressos públics en relació al PIB són només el 32% del PIB front al 44% de la UE15 o el 54% de Suècia; i el frau fiscal i l’economia submergida a Catalunya es calculen del 22’3% del PIB front a un 10% de mitja a la UE15.
Amb aquestes comparatives és evident que les polítiques d’ajust dur sobre la despesa pública social, afectaran seriosament un model que tendia a convergir amb l’Europa més desenvolupada i que ens situarà de nou en posicions d’endarreriment en la provisió de béns i serveis públics que han de contribuir des de la universalitat i qualitat a promoure majors cotes d’ igualtat social. És evident que aquestes mesures no milloraran l’actual model d’estat del benestar ni el faran més eficient. El problema pressupostari del país no s’arregla retallant despesa, sinó pujant ingressos. Recordem que l’impost de successions l’any 2008 ingressava 866M €, recuperant-lo ens estalviaríem bona part de les retallades i es podrien fer polítiques públiques al servei de la creació d’ocupació i la reactivació econòmica.
Hores d'ara les propostes estan en la Mesa de Negociació i, per tant, poden modificar-se. Però ja han creat un gran malestar entre el personal públic. Darrera les mesures s’està construint un missatge negatiu en relació a la funció social d’aquests treballadors i treballadores. Se’ls nega utilitat social en la seva funció pública i se’ls etiqueta de col•lectiu privilegiat per confrontar-los amb la resta de la societat en un moment d’enormes dificultats socials i econòmiques. El govern és responsable de generar aquesta imatge negativa dels funcionaris. Sembla que la política de retallades indiscriminades que està duent a terme, on encaixa clarament el desprestigi dels i les empleades públiques, té com objectiu últim carregar-se i privatitzar el servei públic i afeblir la capacitat reguladora de l’administració pública. La crisi no justifica aquestes mesures. Es l’excusa utilitzada per convertir en negoci privat allò que és un servei públic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada