Les mobilitzacions contra la política econòmica i social, contra les maneres antidemocràtiques i els escàndols protagonitzats per Berlusconi, havien crescut de manera important en el darrer període.
Les relacions amb la màfia, el suborn a polítics i jutges, la persecució a periodistes, el conflicte d’interessos entre el que era públic i el seu quefer privat, el monopoli televisiu, i el llenguatge i comportaments grollers masclista i xulesc..., tots ells han estat elements mobilitzadors, tots ells i la política econòmica i social i només cal recordar la vaga general encapçalada per la força i la capacitat mobilitzadora dels companys i companyes de la CGIL. Tanmateix però res de tot això ha fet caure Il Cavalieri del càrrec de primer ministre.
La primera reacció de molts ha estat de joia, per fi ha caigut, però el problema és com ha caigut i qui l’ha fet caure. No ha caigut per l’acció de la ciutadania, ni per l’exercici de la sobirania popular, sinó que ha estat fruit de la pressió especulativa que entenia que la seva figura era molesta i perillosa per poder realitzar majors i més profundes polítiques d’ajust a Itàlia, en definitiva el poder especulatiu i financer amb els seus col·laboradors necessaris de determinats partits i governs han fet possible la caiguda d’aquest governant.
Una situació perillosa, negativa, no per la desaparició de Berlusconi de l’escena, sinó negativa per la pèrdua de democràcia, per la devaluació democràtica, per el camí que es construeix i que alguns hi col•laboren de democràcies tutelades amb unes polítiques d’ajust que cada vegada generen més atur , manca de consum i pobresa.
Evidentment hi ha alternatives, però cal reivindicar més democràcia, més control social i polític dels mercats financers, una profunda reforma fiscal que pressioni a les grans fortunes, amb un import de societats, de successió i de patrimoni que permetin incrementar els ingressos, i una política econòmica que posi en primer lloc a les persones i possibiliti la generació d’ocupació.
CCOO ha fet propostes i en seguirà fent, sense deixar de mobilitzar-nos per defensar els interessos de la majoria de la ciutadania.
Publicat a Serveis a la Ciutadania Digital núm. 69
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada