El proper diumenge és u de maig, de moment. Sembla que el Govern britànic s’està plantejant canviar la data i passar-lo a la tardor. Considera el Govern que el maig està massa proper a les vacances de primavera (“pasqua”) i traslladar-lo a la tardor promouria el comerç i el turisme. Potser haurem d’anar prenent nota, ja que darrerament veiem que les ocurrències forànies (per regla general les negatives) són fàcilment importables pels nostres governants. En qualsevol cas ací encara és festiu i enguany a més és diumenge; difícilment ens poden prohibir celebrar-lo.
Enguany, igual que l’any passat, la principal preocupació a expressar és l’alt nivell d’atur en què ens trobem i la inutilitat de les mesures que s’estan prenent per crear ocupació. Inutilitat i injustícia, ja que es vol abordar la situació de crisi que estem vivint ajustant a la baixa els costos laborals, retallant salaris i condicions laborals com pretén la reforma laboral aprovada l’estiu passat, i retallant despesa i inversió pública, com fa el Govern de la Generalitat amb els ajustos pressupostaris anunciats sobre la salut, l’educació, la seguretat i l’atenció a les persones. Per això és important aprofitar les manifestacions de l’1 de Maig perquè es visualitzi el rebuig però també l’exigència d’altres formes d’abordar la crisi, més solidàries, més justes, més equitatives.
Enguany, igual que l’any passat, la principal preocupació a expressar és l’alt nivell d’atur en què ens trobem i la inutilitat de les mesures que s’estan prenent per crear ocupació. Inutilitat i injustícia, ja que es vol abordar la situació de crisi que estem vivint ajustant a la baixa els costos laborals, retallant salaris i condicions laborals com pretén la reforma laboral aprovada l’estiu passat, i retallant despesa i inversió pública, com fa el Govern de la Generalitat amb els ajustos pressupostaris anunciats sobre la salut, l’educació, la seguretat i l’atenció a les persones. Per això és important aprofitar les manifestacions de l’1 de Maig perquè es visualitzi el rebuig però també l’exigència d’altres formes d’abordar la crisi, més solidàries, més justes, més equitatives.
Hi ha altres maneres i ho sabem: les reformes financeres, la fiscal, posar les bases pel canvi de model productiu (qualificacions, innovació, infraestructures...), que permetin un creixement més equilibrat, sostenible i redistributiu.
Però l’1 de Maig és un referent internacional. Aprofitem-ho per reclamar un altre discurs, articulat a nivell europeu i mundial, que exigeixi canvis profunds en l’actual model de globalització i en el paper dels organismes internacionals. Més controls sobre el capital financer i les transaccions internacionals de caràcter especulatiu, més compromisos amb el treball decent i l’exigència de major responsabilitat social de les grans empreses multinacionals, més implicació amb els processos de democratització. Que els governs entenguin que no poden ser subsidiaris de l’economia sinó que a ells els correspon, com a representació democràtica de la societat, controlar, regular el funcionament econòmic per assolir unes finalitats determinades que no poden ser altres que el desenvolupament ple de les potencialitats de la persona per viure en societat.
Bé aquest 1 de Maig és important de nou omplir els carrers. És una forma d’expressar que no estem d’acord amb com es fan les coses. Igual que ho és signar la iniciativa legislativa popular (ILP) per fer reversible la reforma laboral, portant el debat de nou al Congrés de Diputats, o que ho serà el proper 14, quan sortim a exigir que s’aturin les retallades.
O igual que ho és quan mostrem l’oposició a expedients de regulació sense causa econòmica, o quan reclamem que els acords i convenis s’han de complir, o quan critiquem els sous escandalosos d’alts directius d’empreses que ajusten plantilles o d’entitats financeres que estant en l’origen de la crisi. O quan denunciem com a mostra d’hipocresia i degradació política que s’aprofitin problemes pressupostaris per canviar les bases d’organització d’un model de salut pública, universal i de qualitat, o per qüestionar l’escola inclusiva, sense cap debat sobre model educatiu de país o necessitats dels nens i nenes (l'última notícia és que la disminució de plantilla de suport farà que els alumnes amb dificultats deixin l’escola ordinària per tornar a l’escola especial).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada