El passat 13 de gener el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya va publicar el Decret 109/2011, d'11 de gener, del Departament de Economia i Coneixement, que fixa, entre altres particulars, una sèrie de mesures específiques en matèria de despeses de personal. Entre d'altres, estableix que a partir de l'1 de gener de 2011 i durant el període de pròrroga pressupostària, no es podran reposar els efectius de personal que hagin causat baixa per jubilació, defunció o qualsevol altra forma d'extinció definitiva de la relació laboral. El Decret només exceptua d'aquesta disposició el personal docent i el personal sanitari del ICS, en el qual es manté l'actual taxa de reposició del 50 %.
L'Administració de Justícia és molt probablement un dels àmbits que més han vist incrementades les càrregues de treball pels efectes de la crisi econòmica (segons la darrera estadística judicial, en quasi un 50%). A aquesta dada, li hauríem d'afegir una altra per entendre la situació de la que partim: segons les dades estadístiques que consten a l'últim informe del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, a l'any 2009 el 89% dels òrgans judicials de Catalunya tenien una càrrega de treball molt per sobre del límit màxim dels mòduls que el Consell General del Poder Judicial estableix. Si tenim en compte que a més, durant l'any 2010 es va cessar a un important nombre de personal de reforç i que ja, des de l'1 de juny, no es cobrien totes les vacants que es produïen, no és difícil entreveure la situació quasi agònica en que es troben molts jutjats i tribunal a Catalunya i les conseqüències que aquest nou Decret tindrà. Sembla que el nou Govern del senyor Mas ha oblidat que l'Administració de Justícia és un servei essencial, doncs és aquí on es tutela, en última instància, els drets més bàsics i fonamentals de la ciutadania (...que potser és aquesta precisament la raó, que als poders polítics no els interessa que es tutelin els drets de la ciutadania?).
A aquest panorama s'ha afegit que al llarg d'aquesta setmana molts funcionaris, que en la seva immensa majoria pertanyen al cos d'Auxili Judicial, prendran possessió com a Tramitadors després d'haver aprovat l'oposició convocada l'any 2008, i que la plaça que deixin vacant com Auxilis - en aplicació de l'esmentat Decret- no serà coberta, tot i que el jutjat es quedi sense cap funcionari d'aquest cos. Com a dada significativa, només dilluns van cessar a la ciutat de Barcelona uns 60 funcionaris. El resultat és que molts òrgans judicials s'han quedat sense cap membre d'aquest cos, cosa que podria tenir unes conseqüències impredictibles. Això és, des del punt de vista del servei públic, una aberració, perquè:
Des de l’entrada en vigor de les noves lleis processals - al maig de l'any passat- els secretaris judicials no entren a sala durant els judicis, i són precisament els membres del cos d’auxili els que procedeixen a la gravació de les vistes, etc. Tingueu en compte que a manca de membres del cos d’auxili, aquests òrgans judicials hauran de suspendre les vistes que tinguin assenyalades.
A més de la impossibilitat de celebrar els judicis assenyalats, i també segons dicten les lleis processals són els membres del cos d’auxili els competents per a realitzar els actes de comunicació, com ara citacions, notificacions judicials, etc. Penseu què passarà, a tall d’exemple, en els Jutjats i Agrupacions de Jutjats de Pau, la plantilla dels quals en la majoria dels casos és de dos funcionaris, un d’ells precisament el d’auxili, si aquesta plaça no es cobreix. Aquest òrgans són els competents per a realitzar tots els actes de comunicació que reben per exhort d'arreu de Catalunya i de l'Estat. Quantes actuacions judicials s'hauran de suspendre perquè al Jutjat no hi havia ningú per, per exemple, citar a declarar al demandat, testimoni, etc?
És evident que el Departament de Justícia, mostrant novament el desconeixent més absolut de la realitat a l'Administració de Justícia i de les garanties processals que el mateix Estat de Dret ens ha dotat, o el que seria encara pitjor, coneixent-lo i ometent-lo, no ha tingut en compte tots aquests i molts d'altres extrem.
La ciutadania mereix saber què està passant. Perquè quan el ciutadà, després d'esperar durant anys que es jutgi la seva causa li diguin al jutjat que s'ha suspès el judici, sàpiga el perquè i qui n'és el responsable. Perquè quan una víctima vegi impotent que no s'executa la seva sentència, també sàpiga el perquè. Perquè els treballadors que han estat acomiadats de manera improcedent sàpiguen que als nostres governants no només no els importa gens ni mica que hagin perdut el seu lloc de treball, sinó que a més impossibiliten amb els seus actes que se'ls pugui fer justícia... Hi ha massa perquès.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada