No és que no s’adonin, és que defensen el seu model

Sovint  hem  sentit  afirmacions  com  “sembla  que  el  govern  no sàpiga,  no  s’adoni  que  amb  aquestes  mesures  anem  cap  a  un procés  de  recessió  econòmica” 

Doncs  bé,  si  ho  saben  i  saben perfectament que comporta la seva actuació però és el seu model social  i  econòmic  i  la  situació de  fallida  financera  internacional és  la gran oportunitat per  treballar vers el seu gran objectiu: una societat que permeti importants acumulacions de capitals en mans de molt  pocs,  sense  contraparts  socials  i  sense  drets  laborals  o drets molt minvats.

El que defensen, amb totes les excuses i els propagandistes de món ( privats i públics en les seves mans ) és que sols existeix aquesta opció la de l’ajust, un ajust que permet afavorir la privatització i importants negocis privats i la pèrdua de drets econòmics i socials de  la gran majoria. Aquest discurs es veu enfortit per un mercat de transaccions internacional sense controls democràtics i normes, uns  mercats  que  alimenten  i  afavoreixen  les  polítiques  ultra-neoliberals que els ajuden a fer grans negocis.

Evidentment  existeixen  alternatives  i  polítiques  diferents,  a  la història hi ha importants exemples, sense buscar res políticament marcat per discursos esquerranosos, ens trobem amb les polítiques dutes a terme a EEUUA per sortir de la gran depressió dels anys 30, unes  polítiques  generadores  d’ocupació,  d’inversions  públiques com a  motor de l’economia, amb una fiscalitat molt més justa. Tant sols amb un canvi de recepta econòmica, i que no us enganyin l’economia es pot gestionar de manera diversa i diferent; bé tant sols amb un canvi de recepta, amb una política diferent on es posi en primer  lloc  la generació d’ocupació,  la contenció de preus,  la reforma  fiscal  per  tal  que  s’incrementin  els  ingressos  ( cal  que els  que  més  tenen,  les  societats,  etc,  paguin  realment  els  que correspondria de manera justa) de l’estat, i amb un control de les transaccions financeres; tant sols així podrem començar a veure la sortida de la situació d’una manera justa i solidària socialment, i el que és molt important sense pèrdua de drets democràtics perquè avui  aquests,  amb  les  polítiques  ultra-  neoliberals  també  estan amenaçats.