És una opció de classe

Les mesures  preses  fins  ara  per  el  nou  govern  espanyol,  i  les mesures del govern Mas, malgrat ens ho repeteixin dia a dia per mitjà dels seus mitjans de comunicació (pràcticament controlen tots), no són les úniques i possibles mesures a prendre. 

L’economia, és una ciència que té molt a veure amb  la societat  i que  té  tendències  i posicions diverses  i contradictòries en alguns casos, i és el posicionament ideològic dels economistes i dels polítics que han de prendre mesures  econòmiques  els que  fan decantar vers a posicions d’un tipus o altre. Parlar doncs, de tecnòcrates, d’úniques possibilitats,  de  que  sols  hi  ha  una  opció,  és  enganyar  descaradament, és mentir descaradament  i  en  el  cas de Catalunya menteixen per doble partida perquè intenten alhora desviar l’atenció del que fan en favor del seu  posicionament  de  classe,amb  l’excusa  constant  (cert  que  hi  ha  un problema de finançament però això no justifica la seva política antisocial i neoliberal fent retallades laborals, socials i econòmiques i incrementant preus de serveis bàsics i introduint copagament) de Madrid.

Val  a  dir  que  la  deriva  socioliberal  del  PSOE  i  del  PSC  i  algun  altre partit  intitul•lat  com  socialdemòcrata  a  Europa,  ha  fet  creure  a  la  gran majoria de  la població que,  amb més o menys  cruesa,  sols  és possible una opció econòmica,  la de  les retallades per controlar el dèficit,  i això no  és  cert.  CCOO  ha  presentat  moltes  contrapropostes,  de  reformes financeres (recuperar  impostos als que  tenen més  i que pràcticament no paguen i defrauden molt) i model econòmic que permetrien reduir dèficit sense  retallar  drets  socials,  econòmics  i  laborals.  Tot  és  una  qüestió d’opció  de  classe. CCOO prioritza  reformes  fiscals que permetrien recaptar  suficient  i  evitar  retallar,  però  comportaria  que  tindríem impost de societats i que els que més tenen pagarien i a més perseguint el frau fiscal hi hauria suficient finançament per l’Estat i també per Catalunya. Per això, exigim un  referèndum, dret a decidir,  si més impostos als rics o retallades i augment tarifes dels serveis bàsics i  del transport.

Per als que formen part dels grups dominants, els que controlen  i conformen partits de la dreta política, ja sigui catalana ( CiU) o espanyola ( PP), i en alguna mesura  sectors  de  partits  que  reclamen  constantment  el  centre-esquerra, l’objectiu és clar i evident, calen polítiques basades en posicions econòmiques de caire neoliberal per fer possible una major acumulació de riquesa i capital per part d’aquests sectors, destruint els conceptes socials de l’estat, desmuntant l’estat del benestar, i el que és encara més perillós, destruint elements centrals de la nostra democràcia com és la participació i les organitzacions socials que la defensen i defensen l’estat social i de dret que està consagrat en la Constitució Espanyola.

Cal doncs, ser actius comunicadors de que existeixen alternatives, que hem plantejats alternatives, que el guió de la pel•lícula pot canviar en benefici de la gran majoria de la població perquè per CCOO primer són  les persones  i que per  fer-ho  tots  i  totes hem de participar per aconseguir-ho.